1.Simbologia típica de St. Jordi.
Una interpretació de la simbologia de la llegenda ens ensenya un Sant Jordi que representa el nou culte cristià. Sant Jordi enfronta el drac, que simbolitza les forces de la naturalesa i dels déus pagans anteriors, per alliberar la noia que representa les druïdesses, els responsables del culte antic. La noia i el drac simbolitzen la unió de les forces de la naturalesa amb els homes i les dones. Amb el sacrifici del drac, Sant Jordi aconsegueix té eliminar l'animal fort i poderós i deixa de manera única com a rastre d'aquest ésser un roser als rosats vermells, vermells com el foc de la terra fosa. La rosa és la flor simbòlica més utilitzada a Occident, correspon al que representa el lotus com a Orient i els dos símbols s'acosten al de la roda. Els cultes antics moren a les mans de la nova església. Segons la llegenda el cavaller allibera la noia que perd el poder de comunicar amb el drac desaparegut. No li queda més que a seguir Sant Jordi.

L'Origen del dia del llibre es remunta a 1926. El 23 d'abril de 1616 morien Cervantes, Shakespeare i Inca Garcilaso de la Vega. També en un 23 d'abril van néixer - o van morir - altres escriptors eminents com Maurice Druon, K. Laxness, Vladimir Nabokov, Josep Pla o Manuel Mejía Vallejo. Per aquest motiu, aquesta data tan simbòlica per a la literatura universal va ser la triada per la Conferència General de la UNESCO per a rendir un homenatge mundial al llibre i els seus autors, i encoratjar a tots, en particular als més joves, a descobrir el plaer de la lectura i respectar la irreemplaçable contribució dels creadors al progrés social i cultural.

La idea original de la celebració del Dia del Llibre va partir de Catalunya, de l'escriptor valencià Vicent Clavel Andrés, proposant-la a la Cambra Oficial del Llibre de Barcelona el 1923 i aprovada pel rei Alfons XIII d'Espanya el 1926. El 7 octubre 1926 va ser el primer dia del Llibre, poc després, el 1930, s'instaura definitivament la data del 23 d'abril com dia del Llibre, on aquest dia coincideix amb Sant Jordi - Sant Jordi, patró d'Alemanya, Aragó, Bulgària, Catalunya, Etiòpia, Geòrgia, Grècia, Anglaterra, Líban, Lituània, Països Baixos, Portugal, Eslovènia i Mèxic, i és tradicional que els enamorats i persones estimades s'intercanviïn una rosa i un llibre.

2. Origen de la relació de St. Jordi amb els enamorats

Al Principat de Catalunya, el dia del enamorats és una diada durant la qual els que s'estimen ho expressen de forma especial i simbòlica regalant-se, com a mínim, una rosa i un llibre. Al País Valencià, el dia dels enamorats és el 9 d'octubre, mentre que als països de tradició castellana i anglosaxona ho celebren el 14 de febrer.







3. Per què regalar roses i llibres?
L'origen d'aquesta curiosa festa és una barreja de tradicions de diferents èpoques. Coincideix, per una banda, el fet que Sant Jordi sigui des del segle XV el patró de Catalunya; l'altra, la famosa llegenda de Sant Jordi i el drac; i, a més, l'antic costum medieval de visitar la capella de Sant Jordi del Palau de la Generalitat, on se solia fer una Fira de roses o "dels enamorats". Per aquesta raó, Sant Jordi també és conegut com el patró dels enamorats a Catalunya. I per aquest motiu es regalen roses. 
El Dia Internacional del Llibre és una festivitat celebrada internacionalment amb l'objectiu de promoure la lectura. Té el seu origen en la Diada de Sant Jordi celebrada a Catalunya, on ha estat tradicional des de l'època medieval per als homes per donar roses a les seves amants, i des de 1925 de regalar un llibre. Internacionalment, és promoguda per la UNESCO, que va establir-la el 1995 . I per aquest motiu, es tradició regalar llibres.

                                  


4. Fes un poema de 12 línies en el que surtin els noms de les 6 persones que hi ha a classe
Llibres i roses,
un cavaller salva a una princesa,
lectura d'amor, 
tradició sortida d'una antiga llegenda.

Roses i llibres, 
les dones també salven als homes,
amor per la lectura,
al futur ha de predominar, l'amor i la cultura

Emi Janeth i Laura de las Morenas,
de fet, son bones nenes,
Anna Romero i  Maria Corchero,
les dos, treuran un zero

No sé si encara no us heu adonat,
que no he parlat del drac,
el cognom de l'Alex està elevat al quadrat,
i que el Tino, es un crack!

acompanyar amb aquesta cançó (començant des del minut 0:25)

Pentecosta - Segona Pasqua - Vinguda de l'Esperit Sant

El terme "pentecostal" s'origina de l'episodi bíblic "Pentecosta". Segons el llibre dels Fets dels Apòstols, el dia de la festa jueva de la Pentecosta, l'Esperit Sant va baixar als apòstols reunits al cenacle i els va transmetre un profund desig de lloar Déu i la fortalesa necessària per a predicar l'evangeli, juntament amb un do de llengües, de manera que es fessin entendre entre gent de diferents regions i països.

La segona pasqua, es la festa del cinquantè dia després del Diumenge de Resurrecció. 
Quan Jesucrist va haver ascendit al Cel, els apòstols se'n tornaren a Jerusalem des de la muntanya anomenada de les Oliveres, que és a prop de la ciutat, a la distància que és permès de recórrer en dissabte. Van entrar-hi i van pujar a la sala de la casa on es reunien. Eren Pere, Joan, Jaume, Andreu, Felip, Tomàs, Bartomeu, Mateu, Jaume, fill d'Alfeu, Simó el Zelós, i Judes, fill de Jaume. Tots ells eren constants i unànimes en la pregària, juntament amb algunes dones, amb Maria, la mare de Jesús, i amb els germans d'ell.  D’aquesta manera arribà l'Esperit Sant

1.Llengües de foc al cap dels apòstols

Les llengües de foc al cap dels apòstols, simbolitza l'energia transformadora de la fe, es a dir, l'esperit sant provoca una evolució en els apòstols degut al seu bon comportament. 

2. Transformació dels apòstols, es tornen valents, surten a predicar, parlen diferents llengües

L'Esperit Sant tornà als apòstols molt savis, i va fer que començaren a parlar en diverses llengües, tal com l’Esperit els concedia d’expressar-se. D'aquesta forma podrien predicar la paraula de Déu arreu del mon a tota la gent.

3. Inici de l'Església
Segons la doctrina catòlica, l'Església va ser fundada per Jesús. Va ser la invenció de Déu, no de l'home ... Com el Pare li va donar autoritat a Crist, Crist va transmetre als seus apòstols, i va passar als successors que designi com a bisbes.  Simó Pere, es va fer al seu cap quan Jesús va proclamar "sobre aquesta roca edificaré la meva església ... jo et donaré les claus del Regne del cel ...".En el punt de vista catòlic, la vinguda de l'Esperit Sant sobre els apòstols en un esdeveniment conegut com a Pentecosta va marcar el començament de l'Església i tots els bisbes degudament consagrat des de llavors són considerats els successors dels apòstols. La narració tradicional llocs de Pere a Roma, on va fundar una església i va servir com el primer bisbe de la Seu de Roma, més tard Linus consagrar com el seu successor, començant així la línia dels Papes.

4. Festa jueva de la Pentecosta

Xavuot o "Pentecosta jueva", la festa de les setmanes, és un dels tres festivals de pelegrinatge prescrits per la Torà. Xavuot marca la fi del compte de l'Ómer, el període entre la Pasqua i la Pentecosta, i té lloc els dies 6 i 7 de sivan. Segons la tradició rabínica, aquest dia els israelites van rebre els Deu Manaments de Déu. Durant la festivitat, es llegeixen a la sinagoga el passatge de la Torà que conté els Deu Manaments i el llibre de Rut. Tradicionalment, es mengen aliments lactis.

Les tres setmanes i els nou dies

Tres setmanes (del 17 de tammuz a l'1 d'av) i els nou dies (de l'1 d'av al 9 d'av) són dies tristos i de reflexió. Serveixen per a preparar Tixà be-Av, i recorden la destrucció romana de Jerusalem. En aquest període, i en especial durant els nou dies, hom no es casa, no menja carn, no beu vi ni es talla els cabells.





5. Final del període Pasqual, conegut com a "Segona Pasqua"Quaranta-nou dies després del dilluns de Pasqua Florida i deu dies després del diumenge de l'Ascensió, l’església cristiana celebra la festa de la Pasqua Granada, anomenada popularment "Segona Pasqua", en relació a la primera. Es tracta d'una diada solemne que s’emmarca dins el cicle de festes de commemoració del cicle vital, de la Passió, Mort i Resurrecció de Jesucrist. Es celebra en memòria de la vinguda de l'Esperit Sant sobre els apòstols el dia de Pentecostes jueu de l'any 30. Si el dia de Pasqua es commemora la resurrecció de Jesús i el dia de l‘Ascenció la seva pujada als cels, el dia de Pasqua Granada es commemora el descens de l’Esperit Sant sobre sobre els deixebles de Jesucrist, la primera comunitat cristiana de Jerusalem (ja coneguda amb el nom grec d’“ekklesia”). Amb aquesta epifania ígnia els deixebles queden infosos de la saviesa i d’un miraculós do de llengües necessari per anar pel món a predicar i per això, de fet, la festa de Pasqua Granada també rememora el naixement de l’Església Cristiana o l’inici de la predicació universal dels apòstols i de la propagació de l’evangeli a tots els pobles.El dia de Pasqua Granada o Pentecosta és una celebració primaveral que prové i incorpora cerimònies d’antics cultes agraris relacionats amb la granació i fructificació dels cereals dels camps i les plantes. En l’àmbit cristià, la festa commemora la baixada de l’Esperit Sant sobre els apòstols.

La Pentecosta, una festa per recordar l'inici de l'Esglesia (VIDEO) 

SÍMBOLS DE LA SETMANA SANTA

La Palma:

El Diumenge de Rams es celebra la entrada de Jesús a Jerusalem, aclamat per la multitud, com a un salvador. En aquell temps el poble de Jerusalem va rebre a Jesús agafant branques d'olivera i agitant-les, com avui dia fem amb banderes. La Palma simbolitza aquestes branques d'olivera, a més, el Diumenge de Rams hi ha la tradició d'estrenar roba, no només per que es diumenge i normalment es vesteix be els diumenges, sinó també per celebrar que es un dia important. 

Pa i vi: Cos i sang de Crist 

Els símbols del pa i el vi són propis del Dijous Sant en el qual, durant la Missa vespertina del Sopar del Senyor, se celebra la institució de l'Eucaristia, de la qual es troben al·lusions i al·legories al llarg de tota l'Escriptura. El vi és la nova sang de l'Anyell sense defectes que, posada a la porta de les cases, hi havia evitat als israelites que els seus fills morissin al pas de Déu (Ex 12,5-7). El pa àzim de la Pasqua jueva que celebraven amb els seus apòstols feia referència a aquesta nit a Egipte en què no hi havia temps perquè el llevat fes el seu procés en la massa (Ex 12,8). Són els elements naturals que Jesús pren perquè no només simbolitzin sinó que es converteixin en el seu Cos i la seva Sang i el facin present en el sagrament de l'Eucaristia.

Felicitació de Nadal (Elfs)

Video Simbologia Religiosa
Video Simbols Religiosos

Simbologia de Halloween

Historia

La paraula "Halloween" ve de l'expressió anglesa "All Hallow 's Eve" que vol dir '' Vispera de tots els sants'', i aixi es com es coneix a Catalunya. L'origen d'aquesta festa anglosaxona es milenari i de procedencia celta. Fa més de 2.500 anys, quan l'any celta acabava a finals d'estiu, el dia 31 d'octubre del nostre calendari (Samhain). El bestiar era dut dels prats als estables per a l'hivern. Aquest últim dia, se suposava que els esperits podien sortir dels cementiris i apoderar-se dels cossos dels vius per a ressuscitar, demanar-los aliments i maleir-los. Els feien víctimes de conjurs si no accedien a les seves peticions: em dones alguna cosa o et faig una entremaliadura, que és la traducció de "Trick or Treat" (Truc o Tracte). Per evitar-ho, els poblats celtes embrutien les cases i les "decoraven" amb ossos, calaveres i altres coses desagradables, de manera que els morts passessin de llarg espantats. D'aquí ve la tradició de decorar amb motius sinistres les cases en l'actual vespra de tots els sants i també les disfresses. És una festa associada a la vinguda dels déus pagans a la vida.

Simbologia

Llums dins de carabasses: Representen imatges demoníaques.

Mitja Lluna: Representa la màgia.

Pomes: Per endevinar sorts.

Ratpenats i òlibes: Associades a la creença de comunicació amb els morts.

Fantasmes i follets: Missatgers privilegiats "especials" per transitar entre els pagans.

Gat negre: Reencarnació dels morts malvats

.

Per a més informació: 

proyectosalonhogar.com/Hallowen

sobrehistoria.com/la-historia-de-halloween

halloween.com.es/historia-costumbres-de-halloween

Em dic Sergi Herraiz Agredano, soc estudiant de 1r de batxillerat humanístic de l'institut Itaca de Sant Boi de Llobregat. Em considero un consumidor crític del cinema comercial, i un encantat amb el cinema de culte. M'agrada principalment la historia i les ciències socials, filosofar amb els meus coneixements i jugar a basquet. M'agrada la tardor i la tinc concebuda com el principi d'etapes, es a dir, quan s'acaba el descans i comença el treball.  He agafat l'imatge d'una casa de hobbit, que es troba a Nova Zelanda.